Zeferino entrevista al DP Sergi Vilanova

Zeferino Iluminación Profesional torna a reprendre les entrevistes amb directors de fotografia. Aquest cop, ens trobem amb el DP  Sergi Vilanova, un andorrà de 38 anys que ja porta una llarga trajectòria al món audiovisual: dotzenes d’anuncis publicitaris de reconegudes marques, documentals i llargmetratges. Amb el documental «Maria i jo», elaborat al 2010 i dirigit per Félix Fernández de Castro va aconseguir la nominació a «millor documental» als Premis Goya de l’Acadèmia de Cinema Espanyola.

¿Quins van ser els teus inicis en la direcció de fotografia?

Vaig començar fent de vídeo-assistent i, sobretot, d’elèctric. Vaig estar anys així, aprenent tot el que fos possible a cada rodatge. Després d’uns anys, a través d’un amic de l’escola de cinema, em va sortir una feina d’assistent de director a una productora de publicitat. Van ser uns anys de molta feina en els quals vaig aprendre molt, ja que vaig treballar a moltes produccions. Eren rodatges grans, amb un director molt bo que sempre treballava amb grans directors de fotografia i de tots ells vaig aprendre molt. Amb el temps, vaig començar a segones unitats i, després, la fotografia a produccions petites. A poc a poc la meva bobina va créixer i el telèfon va començar a sonar.

Quin ha estat la teva feina més rellevant o amb la que has estat més satisfet? 

Per sort han estat varis, tant al cinema com a la publicitat. A publicitat, he rodat moltíssims anuncis i, òbviament, hi ha hagut de tot; però estic satisfet o guardo molt bon record de diversos d’ells. El documental «María y yo» de Félix Fernández de Castro i el llargmetratge «Plan de Fuga» d’Iñaki Dorronsoro que ha acabat de rodar aquest hivern han estat, per diverses raons, també molt importants per a mi.

Quin aparell o projector portes sempre a un rodatge? 

Cada rodatge és diferent i té els seus propis requisits, però sí que hi ha alguns aparells que si no porto sempre, els porto quasi sempre: El M18 i les Kinos Flos.

Per què?

El M18 (i, en realitat, tota la sèrie M: M40, M90) per la practicitat que ve donada per la relació mida/potència. També m’agrada molt com pot arribar a ser de diferent la llum que genera només jugant amb el carro (flood/spot). Les kinos Flos per la seva versatilitat i lo livianes que són. En realitat, no m’imagino un rodatge sense portar Kinos Flos.

Tens algun referent audiovisual o director de fotografia que t’hagi marcat? 

Són tants… Però si hagués de dir només a 3 diria: Gordon Willis pel seu domini de la tècnica (i com la posava sempre al servei de la història), pel seu valor (sempre al límit) i perquè va canviar tot (o moltes coses). Roger Deakins per, entre d’altres coses, la seva aparent senzillesa: l’admiro molt, molt. Harris Savides també pel seu valor (suposo que m’agrada molt la foscor) i el seu bon gust; està clar que se’n va anar massa aviat.

Quin consell donaries a una persona que comença al sector?

Perseverànça i molt treball. S’ha de marcar un objectiu i no desviar-se del mateix.

Com creus que evolucionarà la posició del director de fotografia? 

No molt; almenys no en l’essencial. Canviar, i molt, la tecnologia i els mètodes de rodatge però, en el realment important, la nostra feina és la mateixa des de fa moltíssim temps i crec que això seguirà sent així. En la meva opinió és més aviat una qüestió d’estar al dia dels canvis tecnològics que van succeint (o el més possible, ja que el ritme és trepidant i és impossible estar sempre al dia de tot) i no quedar-se enrere. De la mateixa manera, igual o més important és envoltar-se de bons tècnics. Però no, no crec que canvïi molt l’essència. En tots els departaments és així, per exemple en muntatge. Abans s’utilitzaven movioles i tisores i ara ordinadors cada vegada més petits, però el més important segueix sent el mateix: On i perquè es talla o no un pla. Doncs, amb lo nostre és el mateix: és igual si la càmera és una Arri 535 o una Alexa Mini; el més important és on la poses, amb quin objectiu i d’on ve la llum en relació a ella.

¿Si poguessis demanar un projector a mesura, quines característiques li demanaries? 

És difícil de dir, donat que la tecnologia ha avançat tant (per exemple, la il·luminació a LEDs) que, sincerament, no se m’ocorre cap aparell que no existeixi ja. Però segur que apareix algun nou que ens sorprendrà d’una manera o una altra.

https://vimeo.com/borealisk/rogerdeakins

https://vimeo.com/borealisk/harrissavides

 

Deja un comentario