En Zeferino Iluminación Profesional volem compartir la nostra entrevista amb el director de fotografia Pau Català. Nascut a Barcelona, va estudiar cinema a l’ESCAC, especialitzant com a Director de Fotografia. El 2004, Wim Wenders li va triar com a director de fotografia per rodar «Barcelona asleep», un comercial dels European Film Awards. Ja en 2006 va participar en el Camerimage Lodz Film Festival amb el curtmetratge «No vull la nit». El seu profund coneixement del procés de realització cinematogràfica i les habilitats tècniques es basen en l’experiència directa en tots els nivells del procés de fotografia, havent treballat primer com elèctric i després com a càmera en comercials de marques com Mercedes, Heineken, Vodafone o Movistar, entre molts altres. Com a director de fotografia, Pau ha desenvolupat un marcat estil visual i una empatia per les visions personals i les múltiples necessitats que els directors troben durant el procés cinematogràfic.
¿Quins van ser els teus inicis en la direcció de fotografia?
La veritat que l’inici va ser una recerca a través de la intuïció i les amistats. Érem un grup d’amics a l’ESCAC particularment cinèfils i li donàvem molta importància a descobrir nous looks estètics, estàvem molt interessats en les noves narratives del moment. Ens fixàvem en directors tan diferents com Won Kar Wai, Abel Ferrara fins Martin Scorsese, Wim Wenders, Ignmar Bergman, Paul Verhoeven, David Cronenberg entre molts d’altres així com els seus directors de fotografia Gordon Willis, Cristopher Doyle, Sven Nykvist, Robert Richardson o Harris Savides, entre molts.
Alhora viatjàvem anualment a Lodz (Polònia) a Camerimage entre d’altres festivals on podíem gaudir d’entrevistes amb els nostres ídols, veure infinitat de pel·lícules, jugar com nens amb un capçal de manetes i anar-nos de festa a Lodz Kaliska per seguir parlant de cinema.
Amb aquests somnis, aquesta experiència i la nostra amistat; el fèiem servir per experimentar i replicar amb més o menys èxit en les nostres practiques rodades en O-Matic 16mm i finalment 35mm.
¿Quin ha estat el teu treball més rellevant o amb el que has quedat més satisfet?
No crec que pugui decidir-me per un. La veritat és que en tots els treballs m’implico molt i m’aporten moltíssimes noves experiències.
Recordo els meus primers curtmetratges per estar experimentant i per la màgia de rodar en suport de foto químic. Recordo amb molt afecte «Costures» un curtmetratge que vam rodar amb Iván Tomas que vam aconseguir tirar endavant a través d’anar demanant negatiu sobrant a les productores de cinema i publicitat de Barcelona. Amb tot aquest negatiu record tancar-me al bany de casa meva, usant-ho com una cambra fosca, tallar i reenlatar un metre de cada llauna per fer falques sensitomètriques. Amb el negatiu en bon estat i la script ja vam poder organitzar el pla de rodatge en funció de la sensibilitat i els números d’estoc. Al final tot va quedar de meravella encara que va suposar un esforç enorme.
Més endavant he tingut l’oportunitat de treballar amb multitud de directors amb conceptes o visions fotogràfiques excepcionals, amb els quals he après molt i entaulat una relació proactiva i propositiva. Sempre intento traduir en imatges la visió del director, a més de suggerir-noves opcions.
Quin aparell o projector et portes sempre a un rodatge? Per què?
No crec que hi hagi un projector determinat. Crec que cada projecte requereix d’unes necessitats especials. Així i coincideixo amb els meus col·legues que tant les Kinoflood, Celeb com la sèrie M tenen un molt bon rendiment per potència i lleugeresa, però també em considero un enamorat dels projectors amb lent Fresnel, els dedolights o els tubs fluorescents. No em decideixo per un. Tot depèn de com hagis de fer servir aquest projector, particularment si l’utilitzes a contrallum o a favor, per a fons o per al personatge i també de la llum aprofitable de les pròpies localitzacions. Treballar la qualitat d’aquesta llum difuminándola o no, jugant amb més flood o més spot. Sobre els projectors sempre vigilo molt amb les fuites de llum indesitjats.
Tens algun referent audiovisual o director de fotografia que t’hagi marcat?
La veritat és que avui en dia hi ha tantes produccions audiovisuals de tota mena que un es queda fascinat diàriament amb les noves propostes. Crec que el nostre treball és present en diferents tipus de produccions cinematogràfiques, publicitat, documentals, videoclips, sèries, videoart. etc
Per descomptat que directors de fotografia com Roger Deakins, Harris Savides, Gordon Willis, Jordan Cronenweth, José Luis Alcaine, Néstor Almendros, Xavi Jiménez o Oscar Faura entre moltíssims altres han estat referents per a mi. També Santi Peyrona o Mario Montero m’han ensenyat moltíssim personalment.
Em sento a gaudir d’una bona pel·lícula esperant que aparegui el títol de director de fotografia, li aplaudeixo a mi mateix i penso que bo ets, com t’ho has currat.
Com creus que evolucionarà la posició del director de fotografia?
Avui en dia la nostra professió és requerida en molts sectors i el nostre propi està en constant evolució. Tant càmeres, projectors o continguts es modifiquen cada dia. És molt important estar atent a aquests canvis i saber com podem aplicar-los en les nostres produccions. Considero que la nostra figura sempre serà un referent necessari per saber aplicar la tecnologia i aconseguir explicar la història de la millor manera.
En aquest sentit, la nostra responsabilitat és ser coneixedors de tota aquesta tecnologia des dels filtres, els objectius, les càmeres, els formats, les obturacions, el tractament del color i els suports. Des com s’aconsegueix amb un gimball, una steady, un dolly o un iphone, finalment saber que requereix cada situació.
Si poguessis demanar un projector a mida, quines característiques li demanaries?
Suposo que li demanaria que fos un projector que predir com clareja el dia i que dia farà, A més d’adaptar-se al màxim a les meves necessitats. Ara seriosament, crec que cada vegada més ens estem acostant a projectors que ens estalvien temps, per exemple amb molts projectors pots decidir quina temperatura de color o fins i tot el color que vols. Això ens apropa a un món més lliure de les gelatines de color la qual cosa suposa un gran avanç a nivell de temps que consumim en el set filtrant aparells, àmplia nostres matisos i paleta de colors. A més tenim més projectors eficients a nivell d’energia / rendiment, pes, etc. Cosa que fa estalviar en tirar mànigues més pesades als nostres elèctrics i una major rapidesa.