A Zeferino Iluminación Profesional seguim contactant amb directors de fotografia de referència perquè ens expliquin en primera persona la seva experiència professional al sector. Avui és el torn de Nono Arruga, director de fotografia d’una infinitat de vídeos comercials, videoclips i pel·lícules com “La redempció dels peixos”, pel·lícula catalana que es va rodar íntegrament a Venècia i que va ser dirigida pel director Jordi Torrent.
- Com van ser els teus inicis a la direcció de fotografia?
Vaig deixar els estudis d’imatge i so amb 16 anys per entrar a treballar a la productora que va muntar el meu germà, Arruga Studio. Vaig estar d’auxiliar de producció, ajudant de plató i, a poc a poc, auxiliar de càmera i foquista. Les meves primeres feines de director de fotografia van ser videoclips amb la realitzadora Joana Rosselló. Després, vaig començar a rodar spots amb en Miquel Navarro, això seria al voltant de l’any 95 o així. Vaig seguir a la productora rodant amb diversos realitzadors i al voltant de l’any 2000 em vaig fer freelence.
- Quin ha estat el teu treball més rellevant o amb el que t’has quedat més satisfet?
Calculant per sobre, hauré fet més de 600 spots com a director de fotografia. Són molts els treballs amb els quals he quedat satisfet, però no podria escollir-ne només un.
- Quin aparell o projector te’n portaries sempre a un rodatge?
Depèn del rodatge… Però als interiors sempre solc demanar algun Kino, també algun HMI 575 Par. Tot i que a vegades ho substitueixo per Celebs i M800.
- Per què?
Els Kinos són lleugers i versàtils. Et poden servir com a llum principal, com a llum per omplir, de contra suau… Els 575 igual. És un aparell relativament petit i també pot ser molt útil en un interior-dia, a través d’un marc, rebotat… Dels Celebs m’agrada molt poder variar la intensitat de forma ràpida amb el dimmer i variar la temperatura sense haver de canviar tubs. També és molt pràctic posar-los a alimentar la bateria si és necessari… La sèrie M d’Arri és espectacular el rendiment que dóna en tota la gamma.
- Tens algun referent audiovisual o director de fotografia que t’hagi marcat?
Les meves primeres referències van venir més de la fotografia de moda: Fotògrafs com Richard Avedon, Peter Linbergh, del meu germà Joan Lluís Arruga que com a realitzador i director de fotografia adaptava aquest tipus d’estètica i fotografia als seus rodatges… També estan els clàssics com Gordon Willis o Roger Deakins… Les modes estètiques van canviant i has d’adaptar-te, però crec que a la publicitat, la fotografia de moda sempre és un referent a tenir en compte.
- Quin consell donaries a una persona que comença al sector?
Que rodi i faci fotografies de tot el que pugui, com siguin i amb la càmera que tinguin. Que no se centrin només amb la tècnica. La tècnica tothom la pot aprendre d’una forma fàcil, però el més important és cultivar la part artística, sensible… Això és el que farà que tingui una «mirada» personal i que el diferenciaran d’altres DoP. I, també, que aprenguin a visualitzar. Si no visualitzes el que vols, no sabràs fer-ho, o el que et surti serà per casualitat.
- Com creus que evolucionarà la posició del director de fotografia?
Crec que en els aspectes més bàsics no canviarà molt. El que és important, com és la mirada, el criteri, la sensibilitat de qui decideix on va la càmera o la llum, és necessàri de la mateixa manera que si rodes en pel·lícula, en digital, o en el que vingui en un futur. De fet, el canvi de pel·lícula a digital ha estat una revolució en l’àmbit tecnològic però no en la funció que desenvolupem un projecte.
- Si poguessis demanar un projector a mida, quines característiques li demanaries?
¡¡Que inventin el corrent sense fils, per favor!! Fa 30 anys que trepitjo mànegues!
A banda d’això, demanaria aparells amb teles que donin llum, lleugeres com una bandera o un marc, potents, suaus i molt lleugers.